Feu click aquí |
Bloc de la Publicitat del Fort Pienc - 6è.
dilluns, 20 de juny del 2011
dimarts, 3 de maig del 2011
ANEM A LLEGIR!!!
Vam animar molt el nostre representant a passar a la semi-final. Primer van llegir els grumets vermells. Els nens de 4t. Després on llegia en Marc: Grumets Verds. A continuació van llegir els Corsaris, nens de 1r i 2n d’ESO. I per últim les Tropes de Corsari, de 3r i 4t d’ESO, llegien de tres en tres!
Quan el jurat va anar a decidir qui anava a les “semis” van fern-os un espectacle 2 pesrones d’una empresa de teatre anomenada Impro-Show.
Vam fer tres obres. Llegien una pàgina d’un llibre i improvitzaven.
Era molt divertit!!!
Al final el jurat va tornar a entrar i va cridan un per un els grups. Quan va cridar els Grumets Verds estàvem molt contents de com havia llegit en Marc. Al final el Director de l’enciclopèdia Catalana va decidir que passaria en Pol (nen d'una altra escola). El lector núm.2. Igualment estavem molt contents de com havia llegit el nostre Marc i el vam tractar com si haguès guanyat, ja que va quedar segon.
ENTREVISTA:
Com et vas sentir al moment de llegir el teu troç?
Va ser un moment estrany, entre tensió i deslliurament. Deslliurament, perquè en un moment del text et deixaves portar.
Per què creus que la classe et va elegir a tu?
Tenien el record d'aquest moment de l'any passat, feia un any que esperava aquest moment.
Estàs d'acord amb la decisió del jurat?
Jo no puc criticar el jurat perquè saben molt més de lectura que jo i la seva decisió es la vàlida i no es pot denegar.
Què et va semblar el teu tros que et va tocar llegir?
Segons m'han dit era un tros bastant complicat.
Quan et vas començar a aficionar a la lectura?
Em vaig aficionar a la lectura veritablement a primer de primària amb un llibre que tenia 62 pàgines.
Quin ha estat el llibre que t'ha agradat més dels que has llegit?
No hi ha llibre preferit si t'agrada llegir, hi ha de dolents i de no tant dolents.
Entrevista feta per: Ricard Ortega
| ||
100D3100 |
dimecres, 6 d’abril del 2011
El representent per el concurs de lectura en veu alta.
dimarts, 5 d’abril del 2011
GRAVEM UNA CANCÓ! FEM CULTURA TOTS PLEGATS!
Avui, dia 5 d'abril, cinc nens i nenes de la classe: el Ricard, la Irina, la Maria, el Martí i la Lola, han anat a gravar una cançó sobre una activitat de l'Audiència Pública. La cançó es gravava, a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB). Quan em arribat allà, no ens sabíem el ritme de la cançó, i en Felip (mestre de música d'una altra escola i responsable de la lletra en col·laboració amb el Victor) ens ha ajudat, i després d'una bona estona practicant i practicant, ens ha sortit realment bé.
Finalment, el Felip ens ha portat per un passadís i, ens hem esperat com un quart d'hora a fora de la sala de gravació practicant i conversant.
Quan ens han cridat, estàvem molt nerviosos, però s'ens han passat de seguida. Hem repetit la cançó vàries vegades. I la cançó convinant diferents idiomes com el català, el castellà i l'Anglès, deia així:
La cultura dóna aire
La cultura ens fa fort
La cultura nos da alas
La cultura mou el món.
The culture gives us air.(x3)
All the time.
Fi, Fin, The End
hola |
divendres, 25 de febrer del 2011
Ens visiten uns contacontes
Amb una cançó dels quatre reis de la "baraja" espanyola els escollien i ens explicavan una història, els quatre reis eren: Rei d'espases, Rei de bastos, Rei de copes, Rei d'ors.
Una de les cançons dels seus contes, ens la sabíem "La cançó de les balances". L'havíem fet fa un parell d'anys al Festival de Nadal!. Quins records que ens va portar!!
Molt bé per la Gina i la Roser. Ens va encantar la seva activitat!!
Esperem els vostres comentaris!!!!!!!!!!
Ens tornem a retrobar i donem una forta empenta al bloc
Ja hi sóc una altra vegada al capdavant d'aquests publicistes!. Cal posar moltes energíes per tirar cap a endavant i que el temps no es tiri a sobre.
divendres, 3 de desembre del 2010
La visita de l'Enric Lluch
Ell ens va dir que tots els escriptors són iguals que nosaltres, que pensem igual. I ens diu que té la mateixa importància ser paleta que escriptor.
Davant d'una pregunta que li van fer sobre els dibuixos que sortien, ell ens va comentar que li feia sempre un amic que es deia Agustí Asens i era el seu il·lustrador, però quan li va encarregar un dia una nova feina, va sortir al carrer i el va atropellar un cotxe i es va quedar sense il·lustrador, i el més important sense un graan amic. Però la seva dona i la de l'Agustí, passat el temps li van buscar un altre que dibuixés quasi igual i així viu feliç com a escriptor.
Quina sort que hem tingut tots els alumnes de 5è i 6è de fer una sessió tan maca com aquesta. Tothom volem ser en Potosnàguel o el Faraó Totun-nas!!!!! Moltes gràcies Enric, ets fantàstic com a escriptor i com a persona!..